El 22 maig 2014 el govern de Guinea–Conakry va anunciar el primer brot de Ebola a l’Àfrica Occidental. Ràpidament Libèria i Sierra Leone també es van veure afectats pel virus. Era la primera vegada en la història que un brot de ebola afectava a diversos països.
Nigèria, igual que Kenya, és un important centre polític i econòmic de l’Àfrica Subsahariana. El trànsit aeri internacional d’altres continents a Lagos i Nairobi és intens, així com el provinent d’altres països Africans. Pel que tots dos països, tot i no tenir fronteres amb els tres països afectats pel virus Ebola tenien un risc elevat de veure afectats pel brot de ebola.
Recentment, Nigèria va confirmar que el virus havia arribat al seu territori a través d’un passatger infectat a Libèria. Tots els infectats a Nigèria havien estat en contacte amb el cas índex arribat des de Libèria, entre els infectats nigerians havia nombrosos membres del personal sanitari que van atendre al malalt a l’hospital. La manca de control per part de les autoritats nigerianes permetre que una infermera nigeriana infectada viatgés de Lagos a una altra ciutat a 400km de distància, facilitant la possible expansió de la malaltia. Després d’aquest incident el govern va prendre mesures enèrgiques per contenir la infecció, amb resultats encoratjadors.
Un altre episodi que mostra la falta de mesures adequades per contenir la infecció en els tres principals països afectats és l’evasió de les mesures de contenció d’una persona que havia estat en contacte amb un malalt d’ebola a Guinea Conakry. Aquesta persona va viatjar irresponsable al Senegal, i no va facilitar la informació d’haver tingut un contacte amb un malalt de ebola durant la seva estada a l’hospital. Finalment les autoritats guineanes han informat a Senegal, i el govern d’aquest país va poder localitzar al malalt en un hospital a Dakar i instaurar les mesures d’aïllament oportunes.
Els exemples de Nigèria i Senegal resum perquè el brot està fora de control. D’una banda el que estiguem davant d’un brot multinacional limita les mesures de control i dificulta la uniformitat de les mateixes. La falta de mitjans i la inoperància internacional tampoc van contribuir al control d’inicial de la malaltia. D’altra banda, els organismes internacionals van decidir no aplicar mesures restrictives inicials sobre el tràfic de persones i de mercaderies, per no alarmar la població mundial i per no afectar les malmeses economies d’aquests països. El que ha afavorit que un brot limitat s’hagi convertit en un perill per a tot un continent. A més el trànsit aeri ha estat cancel · lat i les fronteres terrestres tancades.
L’altre gran problema és la por. La desinformació i la manca de mesures eficaces a fet que s’instauri el pànic i la desconfiança en la comunitat. La por és el pitjor enemic per al control d’un brot, ja que modifica els patrons de conducta de la comunitat i els porta realitzar accions irracionals. Actituds com negació de la malaltia o atribuir la malaltia a bruixeria són freqüents entre la població. També s’està estenent l’ús de remeis naturals o com a efectius. La població ha perdut la confiança en els governs i veu l’ajuda estrangera amb recel. A més molts es neguen a adoptar les noves pautes enterraments o acceptar les mesures d’aïllament, anteposant actituds egoistes davant del bé comú.
Són moltes les necessitats que cal esmenar per controlar aquest brot, i cal l’ajuda a diferents nivells, tant a nivell internacional, nacional, com local. Aconseguir una bona interacció entre els mateixos permetria oferir a la població mesures de garantia i transmetre el missatge que s’està treballant amb totes les sense descans i amb tots els mitjans. Per poder dur a terme un programa d’aquesta magnitud és necessari un augment dels fons destinats al control del brot, i posar sobre la taula tots els recursos de què disposem.
Metges sense fronteres, una organització amb àmplia experiència en el terreny en situacions d’emergència i catàstrofes ha demanat fa uns dies el suport de les forces militars dels governs desenvolupats per poder controlar el brot. Les forces militars tenen una àmplia experiència en l’ús d’hospitals de campanya o en el cas dels EUA i la Xina d’hospitals navals, a més de disposar de material i formació per desenvolupar plans de logística en situacions adverses i per enfrontar-se a malalties contagioses i letals (l’exèrcit alemany, disposa d’una unitat altament qualificada per treballar en situacions d’aïllament estricte). No obstant això, desplegar forces armades als països afectats requereix primer d’una petició internacional formal, i d’altra banda valorar l’efecte negatiu que pogués tenir sobre la població. No obstant això, el fet que una organització com Metges sense fronteres demani la intervenció militar ens ha de fer veure que la situació és catastròfica.
El que és evident a dia d’avui és que si no s’implementen noves mesures i s’incrementa el finançament l’actualment brot de ebola seguirà fora de control. Que el nombre de morts augmenti cada dia és una negligència de la comunitat internacional.
Un total de 266 persones van accedir ahir a fer-se la prova de la malaltia de Chagas, durant la celebració de la Festa de la Pàtria Boliviana, a Badalona. Aquesta xifra representa un 65,2% més que la que es va obtenir durant la celebració de l’any passat.
Programa de salut internacional de l'ICS 
Debe estar conectado para enviar un comentario.